La cultura popular no només és realitzar activitats diverses al llarg de l’any que fomenten el coneixement de les tradicions, potenciant i consolidant els elements tradicionals del lloc on es fan, sinó que també és moltes altres coses.
La primera, i segurament la base de tot, la participació i la implicació de la gent, tant en la celebració de la festa com en el seu disseny. Com més participativa sigui la seva elaboració, com més persones hi estiguin implicades, més òptim serà el seu resultat. Perquè, d’una banda, el poble se la sent més seva i, de l’altra, cohesiona la societat en un mateix objectiu transmetent valors d’una generació a l’altra. Les tradicions seran més reeixides, sobreviuran el pas del temps adaptant-s’hi i no moriran pel camí com sí que acaba passant si la festa la fan quatre amics només pel gaudi propi i dels seus o si només és una tradició mantinguda des de l’administració. Aquesta és una tasca titànica, que requereix molt altruisme i dedicació per part de la gent del poble que la fa possible i, sobretot, necessita temps.
I una segona, la cultura popular com a element dinamitzador d’un poble, dels diferents sectors econòmics i pal de paller o complement d’iniciatives turístiques. I és que la cultura popular ho aplega tot, és transversal, de tal manera que si es vol, acaba sent un dels pilars fonamentals sobre els quals sustentar moltes de les accions de les polítiques institucionals. A l’hora de posar-s’hi, caldria fer una reflexió de quin paper se li vol donar a la cultura popular: si el dels quatre amics o el d’un element dinamitzador de la societat, en el sentit més ampli de la paraula.