El lideratge polític està fluix i faltat d’idees. Cada cop hi ha menys líders visionaris i carismàtics capaços de moure masses al capdavant de les potències mundials. Lluny queden personatges com Winston Churchill, primer ministre britànic, i Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units, que van guiar els països a la victòria dels aliats, o Mahatma Gandhi, que amb polítiques de no agressió va aconseguir la independència de l’Índia, o Martin Luther King, activista en la defensa dels drets dels afroamericans contra del racisme als EUA. Polítics que van marcar una època, que han passat a la història per defensar les seves idees amb vehemència i fortalesa i per ser capaços de guiar amb visió i determinació els seus països a un nou horitzó. Difícil seria trobar avui en l’escena internacional personatges d’aquesta talla, més enllà que estiguem d’acord o no amb les seves polítiques o corrents. Escàndols, corrupcions, espionatges, omplen titulars de diaris. Estem a l’era descafeïnada de Joe Biden, després del fervor populista i que l’excèntric de Donald Trump va desfermar amb el seu mandat. Això juntament amb les crisis econòmiques, l’allunyament progressiu del poder amb els ciutadans i la supremacia del tactisme i electoralisme per sobre del benefici col·lectiu, fan que siguin hores baixes per a un sector importantíssim per evolucionar i aconseguir els reptes del futur. Fan que estiguem en un període de falta d’idees i de desencís.