En el desplegament del nostre Estat de Dret, el servei de policia realitza unes campanyes de control del trànsit ben determinades, i també orientades a prevenir i a penalitzar els comportaments contraris a la Llei del Codi de Circulació. Fins i tot el servei d’ordre, en un acte de transparència, no es talla un pèl per comunicar a la ciutadania quin serà el proper abast, la freqüència i el tipus de control concret que realitzarà. És un avís a navegants que ennobleix la gestió de la policia. Conec, però, automobilistes que han viscut un autèntic calvari, castigats amb un constat d’infracció emès per la policia, en un control d’alcoholèmia. No discutiré que els procediments emprats no siguin perfectament ajustats a la legislació vigent, perquè segurament ho són. No obstant això, m’han narrat uns relats horribles de persones que han viscut un autèntic viacrucis. Estaríem tots d’acord que un conductor que hagi begut en excés pot ser i és un risc potencial per a la seguretat del trànsit. No obstant això, entenc que els processos emprats són excessius, i quan una retirada temporal de carnet i una sanció exemplar serien més que suficients, en realitat hi ha una litúrgia que es repeteix reiteradament a cada detenció i que ratlla la humiliació més ferotge: et detenen, et posen les manilles, et treuen els cordons de la sabates, et despullen i et tanquen, privant-te de llibertat tota una nit, a l’espera llarga d’un judici anomenat ràpid l’endemà. Tota aquesta vivència cruel a la qual sotmeten una persona no és de rebut, jo em demano, per què cal arribar a aquesta humiliació?