El canvi de model a un consum responsable, sostenible, a reutilitzar, és un dels reptes més imminents que tenim com a societat. Estem immersos de ple en una crisi que evidencia que els recursos naturals no són infinits i que ens aboca a una nova crisi, aquesta de proveïment. La falta de matèries primeres és l’origen del que està arribant, fruit de la situació que viu la producció en llocs com sobretot les fabriques de la Xina. Els preus pujaran inevitablement frenant el consum de forma directa encara que sigui de manera involuntària. L’encariment també dels combustibles dificulta el transport de les mercaderies i l’accés de les famílies, per exemple, a la calefacció.
Un altre punt d’inflexió en el canvi de model ha de ser el de la mobilitat, la nova tendència que s’imposa és una mica difícil de visualitzar encara, sobretot en societats com la nostra, en què hi ha més d’un cotxe per capita. Aquí, sobretot, i a les zones del centre i la capital, hi continua havent cues diàriament en hores punta i costa trobar arreu llocs d’aparcament, un fet que acaba convertint-se en sancions cada vegada més cares.
Però aquesta no és la solució. Per fer mobilitats més sostenibles es necessiten alternatives bones com ara carrils per a bicicletes i altres sistemes que siguin econòmics i estiguin a l’abast de tothom. Fer la transformació de model abraça molts àmbits i és una nova cultura, és a dir, que és una aposta polièdrica en una societat encara poc orientada a dur a terme el canvi.