La recerca constant del benestar i de la pertinença a un món socialment homologat i solidari, ens compromet a involucrar-nos en una societat molt més justa i igualitària. Andorra està normalitzant sense pausa els seus marcs legals, en acordança i fil per randa, en el seguiment dels convenis internacionals promoguts per les institucions oficials i internacionals que ho impulsen. En nom de la coherència i per assolir-ho, esdevé necessari foragitar de les nostres vides i cultures totes les estructures arcaiques i anacròniques que impedeixin un desenvolupament humanista del nostre Estat. En aquesta línia de vigilància, observem un element que sempre havia estat considerat formatiu, molt mental, i ara ens adonem de la seva nefasta influència i toxicitat, quan l’objectiu és que hem d’empaitar una vida justa i igualitària: El joc dels escacs. És un joc racista ja que es confronten dos equips de blanques contra negres, on fins i tot les blanques tenen sempre el privilegi de sortir les primeres. Hi ha també uns peons que són habitualment sacrificats, des del principi esclavista més salvatge del capitalisme de manual. El maltractament animal també hi és present, quan s’obliga els cavalls a jugar sempre en els mateixos moviments rígids i forçats. Els alfils estan al servei d’una monarquia que no és parlamentària i tampoc és elegida democràticament. Finalment, assistim atònits a un exhibicionisme del masclisme i del Patriarcat quan la Reina ha de treballar incansablement, beneficiant un Rei que en prou feines es mou. En definitiva, cal un “escac i mat” al joc dels Escacs!