Que fàcil que és votar en contra d’una cosa, per pur populisme, quan saps que la decisió no depèn de tu. Quan saps que amb el teu vot transmets un missatge per a la teva claca, però que alhora no estàs arriscant la vida dels teus conciutadans, perquè afortunadament n’hi ha d’altres que prenen la decisió correcta per tu. I és que en la passada sessió del Consell, gairebé tota la cambra va votar a favor de prorrogar les mesures de lluita contra la Covid. Dic gairebé perquè hi va haver un vot discordant en contra de les restriccions i en favor “de la llibertat”. Immediatament, la claca va sortir a lloar “la valentia” de qui fa sentir la veu dels oprimits per les mesures del Govern. I jo em pregunto, quina llibertat? La de contribuir a fer avançar la pandèmia? Sembla mentida que encara hàgim de recordar que aquí hi ha vides en joc. Em sorprèn, alhora, que qui pregona tanta llibertat, en una entrevista en aquest mateix mitjà el 2019 es mostrava contrària a despenalitzar l’avortament i a fer una consulta a la ciutadana sobre la qüestió. Vaja, llibertat fins als límits que jo poso, no llibertat de veritat, és clar. La hipocresia de tota la vida. Com deia, és fàcil fer comèdia quan saps que el teu vot no implicarà morts en la teva consciència, perquè votes pensant a cridar l’atenció, en el minut de glòria, en el gest de cara la galeria, a veure si guanyes alguns followers. I mentre escric això, estic a punt de marxar a fer-me una TMA, a veure si el positiu que tenim a casa, i que ens fa patir a tots, ha quedat limitat només a una persona, que esperem que millori ben aviat. Perquè sí, consellera, encara estem en plena pandèmia.