Dissabte, 11 de gener de 2025

Creat:

Actualitzat:

Dos apunts ràpids sobre la qüestió. Com l’os –que a Cantàbria és un important atractiu turístic– la tornada del llop ens hauria d’alegrar a tots. Una gota d’aigua al desert –la desaparició d’espècies vives de tota mena arreu del planeta és en la majoria de casos irreversible– que ben segur aixecarà crítiques i generarà controvèrsia. Tenen tanta mala fama que ni Rodríguez de la Fuente va aconseguir revertir-la. Com deia, ens n’hauríem d’alegrar que la muntanya recuperi un dels seus inquilins més valuosos. Ja sé que els ramaders no ho veuen així –malgrat les assegurances i subvencions del sector– ,mai plou a gust de tothom i aquí m’aturo. La por que genera l’altre llop que torna no és atàvica, però en poc menys de dos anys ha generat milions de morts i més histèria que el mamífer quadrúpede que cada Nadal atemoreix Lluquet i Farigola. Quan molts donaven la Covid-19 com a pandèmia controlada –per no dir superada– el virus torna a destacar a les capçaleres informatives. Onada nova? Vacunes que perden efectivitat? Mutacions que s’adapten a gran velocitat? Vacunats no, no vacunats sí? Pressa per recuperar l’economia? I així fins on vostè cregui convenient... Però no s’entretingui gaire perquè el temps no s’atura. Vet aquí el gran problema, el temps que no s’atura. El “nostre” temps concretament. Ens hem tornat tan egocèntrics que, rucs com som, ens hem cregut que el món i tot l’univers giren al ritme i el tempo que nosaltres marquem. Amb aquest llop no hi ha Manelic que valgui, perquè el virus no està mort. Curiosament com a espècie, no necessitem aquest ni cap altre llop.

tracking