Tenim al davant de nou l’hivern, amb les baixes temperatures que han arribat, les precipitacions de neu, les xemeneies fumejant i les perspectives d’un país sotmeses a nombrosos interrogants o, com diuen els moderns, a un escenari random. Les estacions han presentat aquests dies les seves novetats, en una aposta clara de seguir explotant l’or blanc que identifica el nostre país, han posat en marxa nous serveis i el negoci de la maquinària del turisme d’hivern s’ha posat en marxa amb campanyes publicitàries per atraure públic i esperant omplir pistes i l’oferta variada d’après-ski. Sota el paraigua de la incertesa encetem un temporada d’esquí, i la setmana vinent si no hi ha imprevistos tornarem a veure esquiadors baixant les pistes de totes les estacions. Previsions de màxima afluència turística al Principat plenes de bons pronòstics però de variables i imprevistos. I és que la incertesa i la volatilitat forment part del nou model en què estem submergits. L’adaptació és un dels principals secrets de l’èxit per a qualsevol projecte o almenys això diuen els experts. Ser dúctils davant de les situacions i dels contratemps i saber doblegar-se amb el vent fort per tornar-se a aixecar més forts. Les espècies que sobreviuen són les que s’adapten als canvis i es remodelen i no les que s’hi resisteixen sense buscar un nou enfocament. L’evolució està plena d’aquests exemples i de la necessitat imperiosa de seguir avançant de vegades frontalment i altres serpentejant.