Amb l’esclat noticiari pandèmic de divendres passat em va venir al cap –una vegada més– que el Dia de la marmota no és cap pel·lícula de ficció; vivim en un bucle constant del qual no podem escapar. Els senyals d’alerta per la Covid-19 ja fa dies que s’havien disparat, però ens hem anat fent els valents. Amb l’anunci de la nova variant sud-africana del virus, que sembla ser molt més contagiosa i capaç que les seves predecessores, n’hi ha hagut prou perquè les borses –l’ens més valent del planeta– fessin una davallada que ha posat nerviosos els governs, la primera reacció dels quals, com a lleials servidors a les seves ordres, va ser tancar connexions aèries amb Sud-àfrica i Botswana. A aquesta variant, que presenta una trentena de mutacions i que s’està imposant a la resta, l’han batejat Omicron perquè B.1.1.529, el seu número, sembla més l’enèsima actualització d’un programa, i qui diu programa diu un virus (informàtic) qualsevol. Fins aquí la versió mainstream de la cosa. Des de l’òptica dels fans de Carine Montaner, Omicron, no és res més que l’enèsima maniobra de la conxorxa que les multinacionals farmacèutiques, el club Bilderberg, el de Roma –no n’estic del tot segur d’aquest últim– els fabricants de llaminadures, el Vaticà i la Internacional de foradadors de dònuts s’han empescat per malmetre, si no eliminar, els nostres drets i llibertats individuals. Disculpi el totxo, m’he deixat emportar. Ara em despertaré de sobte i la concentració prevista per ahir a la Rotonda contra el Passaport Covid també era un miratge!