No sé si soc l’únic, però cada dos per tres em trobo més gent pel carrer amb els gossos deslligats, i ja n’estic una mica fart. No fa res: això és el primer que et diuen quan et salta a sobre el gos o se t’acosta bordant. I tu, t’agradi o no, has de creure’t l’amo i t’has de fer fotre mentre aguantes que vingui a responsabilitzar-se’n. Crec que tenir gossos és decisió d’aquell qui ho ha triat, i per tant els altres no hem d’aguantar comportaments incívics, xafar tifes que no s’han recollit o aguantar la fetor de pixats als quals no s’hi ha tirat ni un petit raig d’aigua. Les excuses sempre són les mateixes: que si és tranquil i no mossega, que és petit (també ho diuen de gossos de 40 quilos) o que vol jugar. Són, com deia, excuses que no justifiquen l’incivisme. A Andorra tenim la sort de disposar de molts quilòmetres de muntanya on poder portar els gossos perquè s’esbravin sense la necessitat d’anar lligats, però els carrers pels quals tots circulem no són el lloc idoni per dur-los així. Jo, quan he de passejar els gossos d’algú de casa que en té, ho faig intentant de respectar tothom i complint les normes, tant les que dicten les ordenances com aquelles no escrites que dicta viure en societat. Hi ha molta gent, però, que creu que les normes no són per a ella, o que aplica un concepte de llibertat –en boca de molts, darrerament– que avantposa l’individu al bé col·lectiu. I quan passejo aquests gossos que deia, també he de patir perquè no en vingui cap de més gros deslligat i els foti queixalada. Afortunadament, la majoria de propietaris actuen com cal, però els que no ho fan malmeten la imatge de molts i haurien de ser sancionats com cal.