El poder des de l’inici dels temps ha estat un dels grans desitjos perseguits pels homes. Un dels objectius ocults i secrets que han provocat trencaments familiars, conflictes entre països i guerres. Com els diners, el poder atrau de manera irresistible i encisadora davant els que tenen innata aquesta debilitat. La notorietat i glòria que se li atribueixen, el domini sobre els altres, la projecció, la sensació de possessió, de decisió de carisma que se li pressuposa.
Poder polític, poder empresarial, social o matrimonial en totes les seves formes. Desitjat i buscat per molts, el poder genera que es facin avenços importants per a la societat però també té el seu costat més obscur. Des de qui el persegueix per idealisme i convicció a favor del bé comú i l’evolució fins a qui l’utilitza en benefici propi i des del despotisme. Des del poder ben entès fins a l’eròtica del poder o l’afany de domini sobre els altres.
Hi ha estudis científics que situen que el poder corromp, que és com un verí que s’infiltra en les ments dels que el tenen i acaba modificant els seus pensaments, valors i forma de ser. De fet, neurocientífics com Ian Robertson, professor de psicologia al Trinity College de Dublín i director de l’Institut de Neurociència, parlen d’una addicció similar a la de les drogues, que es manifesta i desenvolupa en l’àmbit neuronal i hormonal.
Sigui com sigui, sembla inherent a la naturalesa humana d’alguns aquest desig molt incontrolable i irracional.