Nadal ja ha arribat, peti qui peti. Llums i garlandes de tots els colors ens ho recorden cada dia, capvespres i nits. Tot s’hi val per fer fugir la foscor. Si un és dels que gaudeixen amb l’arribada d’aquestes dates, enhorabona, res a dir. Si la cosa li fa tanta gràcia com a un servidor, benvingut al club. La simpatia no és d’ara, molt abans de l’actual “circumstància” la majoria de coses que envolten Nadal no em generaven l’efecte que, si hem de fer cas a les campanyes promocionals, volen aconseguir. El que se’n diu “esperit nadalenc” ha esdevingut una barreja de situacions i esdeveniments enutjosos, que ha degenerat bàsicament en un conglomerat comercial. I no ho dic per la vesant religiosa, que no contemplo. El costat amb el qual sí que combrego són els retrobaments. Els familiars, en el sentit ampli de la paraula, per molt que siguin d’obligat acompliment, tenen (quasi) sempre algun moment o circumstància que els fa entranyables. Afortunadament, el cervell que és molt llest, guarda els bons (moments) a mà i enterra els dolents en un calaix. Un espai fosc i amagat en què no se m’acut remenar quasi mai, per no dir mai. Els que fas amb els amics a priori escollits voluntàriament, d’on sinó el qualificatiu?, són moments de gaudi, generadors de bones estones que perduren en el record. Tant hi fa el poc o molt temps que hagi passat des de la darrera trobada. Són i seran la teva gent per sobre de circumstàncies i èpoques. Així que arribat el moment, no es deixi enlluernar pels llums, els aparadors o les garlandes i cerqui el temps per compartir amb qui ho desitja. El fred i el Nadal passen molt millor, paraula d’amic.