El ministre Jordi Gallardo ens ha presentat un estudi encarregat per Govern sobre la viabilitat d’un transport col·lectiu de persones. Es diu de connectar per telefèric, i doncs amb la tecnologia del cable, l’aeroport d’Andorra–la Seu d’Urgell amb Sant Julià de Lòria, i continuar amb un tramvia fins a Escaldes–Engordany. En una fase posterior, dos telefèrics continuarien la comunicació vers les Valls del Nord i d’Orient. Aquest estudi obeeix a donar una resposta a tot un neguit que ens fem tothom, i que comportarà entrebancs a terme, si no s’actua contundentment: la xarxa viària, amb estudis basats sobre la projecció de l’augment exponencial dels desplaçaments diaris en vehicle privat, presenta uns dèficits que poden suposar un col·lapse general a l’horitzó 2030. Finalment, estem reinterpretant la filosofia del metro aeri de l’era Marc Forné, on el giny circulava bàsicament sobre el Riu Gran Valira, mantenint doncs una segregació perfecta. Mentrestant, s’ha intentat emprar la fórmula dels carrils especialitzats, amb el carril bus, amb dosis de bona voluntat i amb uns resultats malauradament deficients. Perquè s’implanti una cultura eficient del transport col·lectiu, cal garantir una segregació absoluta, en què les distàncies es mesurin en temps, i en què a l’usuari li representi un guany qualitatiu adoptar aquest mode de transport, deixant de banda el seu vehicle privat a casa seva o bé en aparcaments intermodals, on s’intercanviaria el vehicle privat amb el col·lectiu i aquest últim penetraria vers la conurbació central on la densitat del trànsit minvaria considerablement.