Que enguany els efectes de la pandèmia a casa nostra no han estat els mateixos que el 2020 és una evidència. Són molts, tanmateix, els sectors que encara no han aixecat el cap, i la situació de les darreres setmanes imposa unes mesures més que necessàries per controlar l’avanç de la Covid. Així doncs, qualsevol revulsiu i suport és d’agrair, com el que brinda la segona edició de La cultura no s’atura que va començar la setmana passada i s’allargarà fins a les portes de la primavera. Malgrat que va ser imprescindible per fer-nos suportables els moments més durs de confinament domiciliari estricte, la cultura va patir molt severament la pandèmia l’any passat i durant el present 2021 no ha vist una normalització de la seva activitat per les limitacions d’aforament, els canvis en les rutines d’oci i socialització o la inversió de les famílies en aquest àmbit. Enguany, doncs, s’imposava que des de les administracions competents -el ministeri de Cultura i els comuns (celebrem que aquest any hi siguin els set)-, es fes un nou esforç conjunt per ajudar el sector. L’equip de coordinadors ha fet una gran feina programant un munt d’activitats per a tots els gustos, i, a més, en aquesta edició, qui volia podia presentar propostes a l’equip per assegurar que totes les idees arribaven a qui tocava organitzar. Òbviament, un projecte com aquest no salva un llarg període de complexitat, però té la vàlua d’ajudar un dels sectors més damnificats per la crisi que estem vivint. Encreuem els dits per tenir la cultura en marxa durant molt de temps i esperem que la vocació de col·laboració de l’administració en aquest àmbit es mantingui en el temps, perquè ho necessitem.