Estupefacció a Escaldes-Engordany pel procés contra casa Xirro que genera molta incertesa”. Estupefacte es va quedar un servidor amb el titular! (Altaveu Digital 13/12/21). No tenir títol ni treballar de periodista no priva dir que la peça era un compendi de tot el que mai ha de ser informació. Aquestes ratlles són la meva opinió intransferible; un grapat de paraules que intento que siguin llegibles i intel·ligibles. L’article “estupefaent” no ho era. En tot cas (des)informava. L’assumpte és públic i qui se’n vulgui assabentar pot fer-ho. Això sí, amb una mica de rigor i per altres fonts; com per una vegada i sense que serveixi de precedent –ni per fer el pilota- aquesta mateixa capçalera. Si s’hagués presentat com a opinió, vostè no estaria llegint aquestes ratlles. No es pot dir informació d’una peça esbiaixada que embolica fets, decisions i cronologia amb una voluntat i direcció específiques per, només al paràgraf final, deixar entreveure el moll de l’assumpte: “Ara caldrà veure quant pesen les suposades anomalies de fa trenta anys i quant pesa el fet que la persona que va instar el permís d’urbanització sigui una exconsellera comunal demòcrata (l’hereva de casa Xirro, Sandra Tomàs) i l’arquitecte actual de la família l’excònsol menor escaldenc Marc Calvet. L’enrenou està servit. Falta veure per on acaba anant a espetegar tot plegat.” D’antuvi posant en dubte la credibilitat i professionalitat del signant de la cosa. I després, com deia el comentari al peu: “Causa estupor” que algú cerqui esclarir la legalitat o no d’un fet? O causa por a alguns? Resumint, algú més gosarà posar llum i taquígrafs a la foscor?