Final d’un any, inici d’un de nou, moment de mirar enrere i fer recopilacions; de músiques, les que més ens han agradat, les que hem ballar, de pel·lícules, de notícies més vistes, o comentades, de les coses que ens han marcat i que hem enregistrat al nostre disc dur particular, de les experiències viscudes, de les persones que ens han deixat i de les noves que han entrat a la nostra vida, algunes de pas, altres per quedar-se.
Els diaris anuncien les paraules mes votades de l’any i no sorprenen, estan entre autovacunes, el moviment reaccionari a la immunització, passaport covid, una invenció de l’any, o teletreball, el que molts volen fer i altres detesten en igual proporció. Totes elles vinculades a l’actualitat a l’entorn a la situació restrenyé que ens envolta, vocables que afegim de forma natural, com ho fem amb els neologismes que incorporen al nostre llenguatge sense mes.
Un any marcat per variants de la covid; delta, òmicron, per vacunes i aïllaments, per volcans adormits que desperten d’un llarg son, per la caducitat de lideratges que semblaven infinits i l’emergir de nous encara per descobrir. I amb la vista posada al proper any a la llista de prioritats a no repetir errors, a enfocar-nos en positiu, a millorar la nostra activitat física, a passar més temps a en família, a estressant-nos menys, a llegir més i no fumar… Tot el que hauria de ser. Novament escrivim cartes, ara als Reis, amb desitjos perduts que vaguen en la nostra imaginació.