Hem passat dos anys complicats a nivell global. Des dels esdeveniments de les dues guerres mundials de principi i mitjans del segle XX, no havíem viscut un cataclisme d’unes característiques tan destructives, a nivell sanitari com econòmic. És curiós, potser també casualitat, que el minut zero de la Covid-19 a Andorra hagi coincidit amb el marcat dia de la Constitució. Però aquest darrer punt el deixo per als aficionats a la metafísica. Aquesta petita introducció em serveix per situar-me en el temps, l’Any Tres des de l’aparició del maleït bitxo, mentre llegeixo que la variant òmicron podria fer net d’aquesta horrible pandèmia, segons les opinions autoritzades de divulgadors científics. Quan apareixen aquests infortunis, i quan ens adonem que des de la ciència hi ha marge i solucions que venen per lluitar-hi, hem de ser agraïts de pertànyer a un món humanista que prioritza l’estudi i la investigació, aportant pressupost al talent. Els vaccins han aparegut en un temps rècord, retallant per raons d’urgència les fases, les pautes i els tempos assenyalats tradicionalment per la medecina legal i administrativa. Cal estendre l’agraïment també a tots els professionals sanitaris, que amb abnegació i professionalitat no han abaixat mai els braços davant de l’immens repte sanitari que han hagut d’afrontar. Els governs també han gestionat encarant el macroproblema buscant la pedra filosofal, que és el fet de fer conviure sanitat i economia. Cal agrair-los almenys per haver-ho intentat, amb més o menys èxit, perquè com deia John Lennon: “Viure és fàcil amb els ulls tancats.”