És una evidència que a Andorra vivim del turisme. Tots, directament o indirecta, ens beneficiem del xup-xup econòmic que ens porta aquest sector, el qual també genera uns ingressos per a l’administració que permeten mantenir els serveis i la inversió pública. A l’espera de la promesa diversificació de l’economia, doncs, ara mateix a Andorra no hi ha alternativa i cal cuidar els que ens visiten per tal que ho segueixin fent. Tanmateix, penso que entre cuidar el turisme i tenir una permissivitat total amb tot allò que fan els passavolants hi ha una gran diferència. Sense anar més lluny, les aglomeracions al Pas de la Casa del passat Cap d’Any al crit de “yo soy español” -no calia que ho cridessin, ja es veia prou- són una mostra clara de la permissivitat total que hi ha amb certes actuacions de turistes a casa nostra que no es permetrien als que vivim al país. I com això, tantes altres coses: mascaretes baixades o absents, excessos de velocitat detectats en radars que queden impunes, aparcaments on a la gent li dona la gana, i un llarg etcètera. Ara, no patiu que, si ho feu vosaltres, prou que us passaran la multa, tant la del radar com la de la zona blava. I recentment els ciutadans encara hem hagut d’empassar-nos algunes coses incomprensibles, com que s’ofereixin pàrquings gratuïts als esquiadors (al centre d’Encamp, per exemple) o que se’ns demani de no agafar el cotxe perquè puguin ser els turistes els que gaudeixen d’aparcament. Entre poc i massa; una cosa és ser hospitalaris amb els turistes, que cal ser-ho, i l’altra és subjugar-ho tot als interessos dels que venen com si això fos un parc temàtic on poden fer el que els rota...