Les festes de Nadal, de Cap d’Any i de Reis representen per a mi un període de descans, de reflexió, una posada a punt on t’apliques un reset, on et retrobes nu amb tu mateix, on examines amb autocrítica les teves pròpies accions empreses durant tot aquest any escolat. Ha estat un any complicat, en què t’adones que l’impuls i la força de la naturalesa són massa poderosos davant l’orgull dels humans, que resten abocats al seu respecte absolut. Vols millorar, progressar i et replanteges el futur, repassant uns escenaris hipotètics i que desitjaries acomplir, vorejant una perfecció que no podràs assolir mai. M’agrada observar el gaudir dels petits, quan amb la tendresa i la innocència de la infància són duts induïts per la màgia del Pare Noël i dels Reis d’Orient. També són unes dates vitals on es recorden amb més força si cal els éssers estimats que ja no estan entre nosaltres, perquè la vida tot i ésser encisadora és alhora una malaltia mortal implacable. Recentment dues grans persones que eren per mi entranyables han emprès el camí del no retorn massa aviat, sense escarafalls: la força de la senzillesa del Dani, una persona alegre, respectuosa i reservada, restarà impregnada en el nostre imaginari col·lectiu. El Pere Joan fou un home polifacètic i inquiet que va destacar en l’àmbit empresarial, polític i diplomàtic, aportant clarividència i unes grans dosis d’humanisme, en aquests entorns que generalment en van mancats. En definitiva, foren dues grans persones i dos grans andorrans amb qui vaig compartir molts retalls de la meva vida inoblidables i impagables.