Llegint una recent entrevista al president de la Cambra de Comerç fent referència a la digitalització de les empreses se m’acut una segona part al meu anterior escrit. Ens diu el president de la Cambra: “La digitalització és un repte d’empresa al marge de la mida i el sector.” “La transformació digital de les empreses és un canvi a recórrer i no té marxa enrere.” “Hem d’adaptar-nos a una nova realitat que ha vingut per quedar-se.” “És tot un repte independentment de la mida de l’empresa i del sector al qual es dedica.” En principi, tot i no estar-hi gaire d’acord, accepto aquests comentaris com una mostra de present més que de futur. El que no puc acceptar de cap de les maneres és el següent comentari: “És un procés obligat per a tots els sectors econòmics.” Ja tornem a estar amb les obligacions... Conec moltes petites empreses, sobretot autònoms que, repeteixo, no estan preparats ni ho estaran mai amb tota aquesta digitalització. Els hem de dir que pleguin? No els podem simplificar els tràmits digitals a fi que puguin continuar treballant com ho han fet fins ara? Tot plegat, em sembla com demanar un cafè a una màquina en lloc de fer-ho directament a un cambrer, encara que no el puguem consumir a la barra del bar. Automatitzacions, sí, simplificar tràmits, també, poder fer consultes, declaracions, etcètera, en línia: ho trobo perfecte i fins i tot necessari. Tan sols demanaria que les pàgines web necessàries funcionessin correctament, en lloc de posar tothom dels nervis. També demanaria que quan truques a un telèfon per fer una gestió o una consulta algú l’agafés. Obligacions, no.