Avui vull posar en valor els avis o padrins i la importància que tenen en el desenvolupament emocional dels nens. Una figura tendra i permissiva, de vegades poc reconeguda, que des de l’amor més pur embolcalla els nostres somnis des del bressol.
Alguns tenim la sort d’haver tingut avis excepcionals, àngels de la guarda, que ens han ensenyat què és l’amor, a estimar i a il·lusionar-nos amb la màgia de les petites coses.
El meu avi, per exemple, un home carismàtic i apassionat, de caràcter fort i lideratge natural. Era locutor de ràdio, un mestre, i d’ell vaig aprendre la importància de fer les coses que t’apassionen i de somniar en majúscules. La meva àvia, la dona més bona, dolça i elegant que he vist mai, amb una cultura poc comuna per a les dones de l’època, que et mirava amb aquells ull petits i plens de tendresa.
Avis, els vostres, dels quals destacareu segurament altres coses, dels quals teniu una imatges clara. Padrins que recullen els seus nets a l’escola, que els porten a berenar, que hi juguen, avis i avies abnegats, vessant amor i abraçades, amb gust a xocolata desfeta al matí i a macarrons plens de formatge.
Padrins comprensius i plens d’imaginació capaços de curar ferides només amb un petó. Essència de la família, avis que ens han fet com som, als que mai oblidarem i que tenim presents en els nostres cors. Els que des d’on siguin ens guiaran sempre i ens protegeixen amb la serà aura.