El cas de la nena musulmana, escolaritzada al sistema francès, que no accepta peculiaritats de signe marcadament religiós, ha inundat les xarxes socials obrint un debat en la societat andorrana i portant de corcó el ministeri d’Educació. La Constitució, les lleis andorranes, no aclareixen on està el fonament jurídic de la qüestió. En aquests casos s’ha d’obrir el meló de la negociació i emprar el camí del sentit comú, que malauradament no encaixa jurídicament en un Estat de Dret, ja que aquell disposa d’una subjectivitat plural i opinable. M’ha sorprès el desenllaç provisional de l’afer, quan llegeixo que l’infant s’escolaritzaria a l’Escola andorrana i aniria sense el vel, ja que la seva família ho ha pregat a la nena. Tinc una pregunta naïf: la família, radical des del minut zero, no té un ascendent autoritari envers una filla menor d’edat? La llibertat de culte religiós és per a mi innegociable en les democràcies modernes. Entenc, però, que s’ha de practicar exclusivament en l’àmbit privat. Malauradament algunes religions detenen unes pràctiques radicals contràries als Drets fonamentals, i xoquen amb la legalitat vigent dels estats que accepten de bon grat una immigració plural i oberta al mestissatge. Soc un fervent fan de les llibertats, que no s’han de confondre amb l’anarquia, i penso que és urgent promoure lleis de defensa de la laïcitat a Andorra, si no volem en un futur proper que es bloquegi la mobilitat, amb una crida jihadista des d’un minaret per resar mirant a la Meca. Al barri de Molenbeek, a Brussel·les, capital d’Europa, ja ho tenen implantat!