Hi ha mesures que neixen coixes des de l’esborrany i que, promulgades, acaben morint per inanició. Parlo de mesures oficials, de les mesures que es prenen des d’organismes Internacionals, Governs i corporacions locals. No és cap axioma irrefutable, però el degoteig de casos d’aquesta natura fa pensar. No discutiré que darrere cada mesura hi ha un acurat procés d'elaboració que valora les causes i els efectes que en justifiquen la implantació. Tampoc que es facin sempre des d’una òptica positiva que, posats a dir, cerca el benefici del planeta, del país/os i, per tant, de la població en general -a l'escala corresponent-. Almenys quan s’apliquen oficialment, sol ser el primer argument que s’esgrimeix. Pregunta: vostè coneix algú disposat a pagar voluntàriament una taxa al govern del seu país? A les nostres latituds, vull dir. Tot i saber que hi ha països on la consciència cívica existeix, mantinc la pregunta. Algun exemple de “taxa voluntària” massivament acceptada, sigui on sigui? Oficial, ben entès... El soroll del silenci és eixordador! El saben aquell que diu que tenim un taxa que grava els habitatges en desús i el registre dels quals és voluntari? Doncs sí, una taxa pensada amb l’encomiable objectiu d’incentivar el mercat de lloguer perquè augmenti la (minsa) oferta de pisos i en conseqüència els preus esdevinguin assequibles. La idea sembla bona, malauradament la voluntarietat de la mesura ha resultat que amb tot un any, en 365 dies, s’hagin fet 14 inscripcions? El Govern calcula que al país hi ha 5.000 pisos buits, altres fonts diuen que 8.000. Algú vol fer el càlcul? Voluntàriament, és clar.