La interrupció voluntària de l’embaràs en els tres supòsits bàsics representa una demanda de mínims que fa pujar els colors als estats recalcitrants que no ho inclouen en els ordenaments jurídics respectius. La Llei de la reproducció assistida, signada únicament pel Copríncep Macron, en què es desestimen els embrions que no s’utilitzen, semblava obrir una escletxa per a una actuació similar, en què el Copríncep episcopal es posaria tanmateix de perfil, en una potencial llei històrica sobre l’avortament. El Cap d’Estat mitrat ja adverteix, però, de la seva dimissió imminent si fos el cas, assumint una coherència que cal respectar-li. A mi mateix, que soc partidari de l’actual sistema institucional del Coprincipat, que entenc provat i apuntalat, que ens ofereix estabilitat i garanties, em representa una equació irresoluble quan tampoc no puc renunciar a recolzar una llei de l’avortament en els tres supòsits. El Copríncep Macron, immers en la lluita electoral a la presidència francesa, alhora president de torn de la UE, proposa incloure el dret a l’avortament ampliant i superant els tres supòsits bàsics, a la Carta de Drets Humans de la UE. Tot i així descarta que aquest tema afecti l’acord d’associació i Govern diu no sentir-se al·ludit, apuntant que cal deslligar els dos càrrecs que ostenta Macron. Penso però que Macron ens passa un missatge ben clar, un remember que complementa el que ens va oferir en la seva visita, a la plaça del Poble. Mentrestant Govern ja prepara una reunió amb totes les forces polítiques per parlar sobre l’encaix de l’avortament, fent-ne un tema d’Estat.