Les xarxes han permès que qualsevol tanoca amb un telèfon mòbil pugui mostrar a tothom les seves proeses. I quan dic proeses no em refereixo pas a culminar una carrera universitària o a assolir el cim d’una muntanya, no, em refereixo a fer alguna activitat perillosa –i segurament també constitutiva de delicte–, moltes vegades al volant d’un cotxe. Aquesta setmana n’hem tingut un exemple amb un vídeo d’algú circulant temeràriament per les nostres carreteres i fent maniobres que posaven en risc la resta de conductors al damunt del seu bòlid. De fet, a partir d’aquest petit vídeo n’han aparegut més que sense cap mena de dubte reclamen una intervenció d’ofici per part de la policia, que ha de vetllar perquè aquesta gent no ens mati qualsevol dia... Però aquest no és un cas únic: hi ha un seguit de persones que condueixen cotxes d’alta gamma (i alta cilindrada) que han decidit convertir les carreteres del Principat en el circuit de carreres particular. En molts moments els veiem per les vies principals fent un soroll eixordador per cridar l’atenció, però en més d’una ocasió (i això les autoritats pertinents ja ho saben) fins i tot es reuneixen per fer carreres al més pur estil Fast and furious a les revirades carreteres de muntanya. A tot aquest personal que es pot pagar un cotxe car, una multa de radar li fa pessigolles, però resulta que si no se’ls enxampa in fraganti sembla que no s’hi pugui fer res. Algun dia xafaran algú fent l’idiota i llavors tot seran lamentacions, veus que reclamaran una actuació ferma i decidida contra aquestes actituds i bla, bla, bla; malgrat que llavors ja serà tard. A qui li toqui actuar, que recordi que val més prevenir que curar.