La parlamentària del PS ha esmolat la seva ja sabuda afilada ploma i amb el suport d’un diari de gran tirada a Andorra ha estat molt enginyosa comparant la ministra de Cultura i Esports d’Andorra amb el rei Borbó Lluís XIV de França i Copríncep d’Andorra, le Roi Soleil. M’ha encantat la seva incisiva crítica envers l’arrendatària de l’Hotel Rosaleda d’Encamp, i m’ha encantat l’exposició per la fórmula i per les ocurrents formes escollides, quan el fons és, però, i pel cap baix, força discutible. A Lluís XIV, forjador i prototip de la monarquia absoluta, se li atribueix una frase lacònica quan en una rauxa voraginosa d’autoritarisme deia, també reiterant-se sovint, que “L’État c’est moi”. La consellera, tirant de fina ironia, escenifica doncs un duríssim retret a la ministra, posant-li en boca la frase “La Culture c’est moi”, acusant-la, i manllevo textualment la frase, de “fer-se propaganda de forma descarada” quan aquesta vehicula accions polítiques ministerials a través d’una revista pretesament subvencionada. Independentment de ser un monarca absolut, a Lluís XIV se li atribueixen certes qualitats com, per exemple, disposar d’un gust i d’un carisma cultural d’alt nivell, protegint amb cura les arts i les lletres, i reformant espectacularment el Palau de Versalles. Per tot això, la portaveu del PS sense adonar-se està lloant involuntàriament la ministra de Cultura i Esports del Govern. A vegades quan utilitzes les armes de la ironia, i quan cerques uns rèdits polítics immediats des d’una oposició despietada, pot succeir que et surti el tret per la culata.