Al més pur estil del Far West americà. Només hi falten els cartells amb la foto d’un rostre encapçalada pel mot wanted i una xifra de dòlars a sota. Com si ens trobéssim davant d’una pantalla mentre s’hi projecta una d’aquelles pel·lícules dedicades a l’oest salvatge i que van tenir en l’spaghetti western l’època daurada dels anys seixanta i setanta del segle passat.
L’única diferència, és clar, és que els cartells haurien de ser digitals i difosos per internet; no hi hauria foto de conegut o desconegut, perquè la persona o persones en cerca i captura no són pistolers, ni porten barret, ni van a cavall ni estan plens de pols; sinó que són hackers i els qui han posat preu a qui doni alguna pista que pugui portar fins al seu cau són streamers afectats per un ciberatac que va patir Andorra Telecom, que els va fer perdre la plaça al Joc del calamar de Minecraft i, consegüentment, cal suposar que uns quants (potser molts) diners, que d’això viuen. Ah! I encara que no se n’hagi parlat gaire, resulta que també va afectar empreses, autònoms i particulars. En definitiva, el servei a tot el país que ofereix la nostra companyia de telecomunicacions.
“Els streamers premiaran qui descobreixi els hackers”, titulava la notícia aquest Diari fa cinc dies. No em negaran que ja tenim tots els ingredients amb els quals algun dels nostres escriptors il·lustres es podria inspirar per fer una novel·la, un conte o fins i tot un poema, incloent-hi el gènere dels haikus: dolents, justiciers i caçadors de recompenses en l’era digital.