Han començat les reunions a tres bandes (Govern, Consell General i comuns) per a la reforma del marc fiscal andorrà i,e videntment, ja han començat també els problemes (o si més no, les diferències de criteri). Govern vol centralitzar la recaptació d’impostos amb una agència tributària única, fet que no em semblaria del tot malament si al departament de Tributs i Fronteres disposessin d’un programa informàtic com Déu mana i que permetria majoritàriament alleugerir la feina als nostres nombrosos funcionaris. Però existeix un fet, a banda que els comuns portaran Govern a la Batllia per les transferències de l’any 2017 amb una demanda de 7,5 milions, i és que Govern pretén assumir l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, incloent-lo a l’impost de societats i l’IRPF, en lloc de fer-ho com fins ara els comuns. Això sí, prometent retornar-lo als comuns. En principi sembla que això hauria de simplificar la feina, però els comuns no hi estan gens d’acord. A banda d’aquesta discrepància, el que més em preocupa és la possibilitat gairebé segura que el tipus impositiu canviarà més aviat que tard. De moment ja sabem que s’eliminaran de forma imminent les deduccions existents (la reformeta) i ja imaginem la continuació dels canvis previstos amb aquest increment del tipus impositiu (la reforma la propera legislatura). Les paraules del ministre de Finances donen per pensar que així sigui: “Aquest nou marc tributari hauria de consolidar l’homologació internacional...” “Ens trobem amb el neguit de quines seran les obligacions de futur...”