Dilluns vam poder assistir a la presentació d’un nou volum publicat per la Societat Andorrana de Ciències –la SAC, per als amics. Aquesta nova publicació compila les aportacions als cicles de conferències organitzats per la mateixa entitat al llarg del 2019 i el 2020, que ja arriben a la xifra de 36!, així com les ponències presentades als 13ns debats de recerca d’ara fa un parell d’anys, dedicats a la història de casa nostra. Gairebé 400 pàgines en total per amarar-se dels temes més diversos posant l’accent en dues efemèrides d’alta volada al Principat: els 600 anys del Consell de la Terra –que ara ja sabem que segurament en són uns quants més– i els 50 anys de sufragi femení a Andorra. En arribar a casa vaig intentar fer una mica de lloc a la lleixa per col·locar el nou volum vora dels altres de la col·lecció i, mentre ho feia, vaig pensar en la tasca ingent que fa una SAC incombustible amb l’Àngels Mach i l’Antoni Pol com a cares visibles i treballadors infatigables. Tots sabem que a les entitats sense ànim de lucre només la implicació decidida d’aquelles persones que en formen part assegura l’èxit de la missió per a la qual s’han creat, i el cas de la SAC és paradigmàtic per dedicació, voluntat i esforç que es tradueix en una feina ben feta per a l’avui i també per a la posteritat. Perquè, efectivament, tota aquesta tasca té importància en el present, en l’ara i aquí, però també per a les generacions futures, que rebran tot això en herència, fent bona aquella idea medieval que som nans que caminem sobre espatlles de gegants per tot allò que han aportat els que ens han precedit. Per tot això i molt més, llarga vida a la SAC!