Sens dubte és la dada de la setmana que ens enumera la quantitat de pisos buits que hi ha a Andorra, segons ha posat de manifest el departament d’Estadística, però en podrien ser bastants més perquè en algunes parròquies no s’han pogut acabar de contrastar les dades dels contractes elèctrics amb el registre de territori. Dit d’una altra manera, que tenim més de 6.000 pisos que no s’utilitzen –o infrautilitzats pel poc consum detectat– però, en contrast amb aquesta xifra, mentrestant els permisos d’obres, les llicències i les noves construccions d’habitatges continuen funcionant al 100% a totes les parròquies, algunes amb més intensitat que d’altres, però cap se n’escapa, perquè la inversió estrangera que ens arriba ho fa en forma de totxo de luxe. Tenim més de 6.000 pisos buits i malgrat això continua el creixement urbanístic que sembla que pugui ser infinit encara que l’evidència ens ensenya que és absolutament desmesurat, que el país no dona per a tant i tan gran. Que lluny queda per a alguns aquell 2008! Més de 6.000 pisos buits, però malgrat la gran oferta que hi ha, els preus –de compra o de lloguer– no baixen, al contrari, augmenten de forma desorbitada dia rere dia. I amb tanta quantitat d’habitatge amb les persianes abaixades, continua sense haver-hi una regulació del mercat de lloguer, sense una política d’habitatge per als joves que es volen emancipar però que no poden pels elevats preus, ni per a la gent gran o el pensionista que no té una família darrere ni cap capital que sustenti aquest embogiment.