És evident que vivim en un món cada vegada més complicat. Des de la crisi del 2008, els problemes d’ordre global han tingut conseqüències en el nostre dia a dia, i amb el pas dels anys les coses no milloren. Ara que estàvem sortint de la pandèmia, ha començat una guerra al mateix continent europeu que podria posar el món cap per avall novament. És evident que l’impacte de la contesa bèl·lica el notarem sobretot la població en general. Ni els oligarques del gas, ni els presidents que envien militars a envair països ni les grans corporacions; la guerra la patirem nosaltres. En primer lloc, evidentment, el poble ucraïnès, víctima directa de les bombes, la invasió russa i els desplaçaments forçats per la guerra. Però immediatament després, tots els que depenem dels territoris en conflicte econòmicament. La guerra provoca incertesa i això sempre causa augment de preus, tant en l’energia com en el menjar. Energèticament parlant, Andorra depèn de l’exterior i ja se’ns ha dit que el preu de l’energia pujarà. És un bon moment, doncs, per intentar apostar al màxim per l’autosuficiència energètica a través de renovables. Som un país petit, i justament per això crec que seria un objectiu assumible provar de dependre el mínim de tercers energèticament parlant. A més d’afavorir a reduir la nostra petja ambiental, seria la manera de consolidar la sobirania andorrana en un món que no sabem cap on va. Com a mínim, si no som capaços d’assolir l’autosuficiència (la dependència del petroli per fer circular els cotxes ho impedeix), cal poder avançar cap a la menor dependència possible, pel bé de tots, i ara és un bon moment per apostar-hi.