El debat al voltant de la decisió de la Unió Europea de tancar les emissions de Russia Today i Sputnik, en el marc de les sancions per la guerra a Ucraïna, s’està fent amb la boca petita. La raó és molt simple: posicionar-se en contra de la cancel·lació dels principals canals de propaganda del Kremlin en el moment en què ens trobem i després del que podem veure sobre la invasió russa a través dels mitjans europeus no queda bé, o fins i tot pots caure en l’estigmatització de ser un pro noséquè. Jo no tinc cap dubte que la cancel·lació d’aquestes emissions a Europa que s’ha ordenat des de Brussel·les estableix un precedent contra la premsa, malgrat el que difongui el canal del règim de Putin, i tampoc tinc cap dubte que en el debat –poc– que s’ha generat entre professionals i no professionals hi ha una confusió enorme entre llibertat d’informació i llibertat d’expressió. Suposo que tothom té clar que no defenso ni els postulats ni la propaganda que emet el Kremlin a través del seu mitjà oficial, com tampoc ho faig d’altres mitjans d’estats europeus que són afins als seus governs, i que segurament no han estat creats des del poder, com en el cas de Russia Today, però sí que estan finançats per quantioses subvencions governamentals i la informació que donen és més que qüestionable. A mi no m’agrada el que veig i escolto dels mitjans oficials russos, ni com a través de la propaganda desinformen la seva població, però sempre procuraré combatre’ls des de la informació i mai des del veto. La línia és molt vertiginosa, ho sé, però qui no diu que demà et veten a tu per considerar que la teva informació no és vàlida per al seu món?