La invasió russa d’Ucraïna suposa un fort cop per a l’estabilitat geopolítica i alhora la demostració de la fragilitat de la diplomàcia internacional davant la determinació d’un líder totalitarista i autoritari com Vladímir Putin. De res han servit amenaces, bloquejos econòmics i desplegament de tropes militars de l’OTAN a les fronteres d’Ucraïna, davant la contundència de l’ofensiva russa. L’ordre mundial que coexisteix a Europa des de la Segona Guerra Mundial està amenaçat i l’estabilitat i la pau trontollen. El conflicte bèl·lic a Ucraïna posa en risc tota la zona i pot estendre’s a altres països si fem cas a les declaracions russes i tenint en compte que les motivacions russes no són tan territorials com geoestratègiques. Ens trobem davant una nova guerra en què deixarà el major èxode de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, des que va començar l’ONU els xifra en 840.000, la majoria rumb a Polònia. Amb els presidents de França i Alemanya per part europea i el dels Estats Units al capdavant, les pressions polítiques econòmiques han fracassat. S’anuncien noves sancions per fer entendre al president rus que les seves pretensions bèl·liques i expansionistes són inacceptables. A més, moltes importants empreses internacionals estant sortint de Rússia en oposició a la guerra però no sembla suficient per a Putin, que no està disposat a canviar de rumb. Diversos psicòlegs han fet aquests dies un perfil de Putin, que diuen que va ser fitxat pel servei d’intel·ligència rus com agent pel caràcter fred i psicòpata. Un home narcisista que es recolza en la victimització del poble rus per seguir amb el desig imperialista i que actua més com un emperador de l’època antiga que com un president democràtic.