La Rússia de Putin ha envaït Ucraïna de forma despietada. No vull encetar una anàlisi lliure que serà políticament incorrecta sense dir que Putin ja te reservat un lloc de privilegi a l’infern. Dit això, però, i deixant de banda sens dubte l’essencial, el vessant humanitari, des de març de l’any 2014 Rússia s’ha annexat la península de Crimea, territori estratègic per al pas gratuït del seu petroli i gas pel mar Negre, amb destinació Europa i l’Orient Mitjà. En vol treure profit en un context on Ucraïna es troba dividida ètnicament i econòmicament, i on els pro russos justament estan establerts a l’est d’Ucraïna, doncs també a Crimea. Els Estats Units entenen que l’hegemonia petroliera russa s’imposaria en aquest supòsit, en contra dels seus interessos i sense manies, i proposen emplaçar una base de l’OTAN–NATO a Ucraïna. En aquest precís instant, Putin es considera tractat com a un tigre ajagut al terra, amb els ianquis que li trepitgen el coll. Al mateix temps la Unió Europea, expectant davant el tauler de la partida d’escacs EUA-Rússia, no reacciona. El 24 de febrer el tigre s’allibera i respon mimèticament, atacant desproporcionadament Ucraïna i la seva capital, Kíev, pro occidental. Cal recordar als immemorials que antany Rússia va sol·licitar el seu ingrés a l’OTAN–NATO i que se li va denegar, girant-se alhora cap a la República de la Xina, Veneçuela, l’Iran i Corea del Nord, alineant-se doncs amb els zumbats de la classe. Ara Europa vol asfixiar Rússia amb dures sancions econòmiques, que juntament amb la diplomàcia poden calmar el tigre i aturar el conflicte.