El debat generat sobre l’ús del vel islàmic per acudir a l’escola ha conduït el Govern a omplir un buit legislatiu que es creia cobert pel marc general constitucional. A la pràctica, però, i quan s’ha donat el cas s’ha vist que no n’hi havia prou i que, com tot, és interpretable en funció dels ulls que ho llegeixin. Finalment, l’ús de símbols religiosos ostentosos quedarà prohibit per llei, tant pels alumnes com per professors i personal de suport. I no tan sols això, sinó que el projecte de llei preveu que hi hagi una assignatura alternativa a la religió, que com saben ve obligada pels acords d’Andorra amb el Vaticà. Qui no vulgui fer-la tindrà la possibilitat d’estudiar continguts relatius a l’ètica, la filosofia i la història de la democràcia. Ho aplaudeixo. Sempre m’he considerat francòfon en aquest aspecte.
Ara bé, el conflicte té moltes arestes, i si bé resol un cas concret –o tots aquells que puguin assemblar-s’hi– obrirà nous fronts, i estaria bé que el Govern anés preparant-se per tal de donar-hi respostes que no creïn contradiccions. L’exemple de França ens pot continuar servint, ja que des que van aprovar la llei a principi d’aquest segle han estat recurrents els conflictes amb els quals s’han anat trobant com, per exemple, el fet que la llei sembla que no preveu la prohibició per als acompanyants: si una mare és voluntària de l’esquí escolar i va amb el vel islàmic, se li podrà prohibir? I a casa nostra, una de les arestes més importants no serà la que fa referència a la religió islàmica, sinó bàsicament a la catòlica. I amb això sí que tenim grans diferències amb França.