Davant la guerra a Ucraïna no podem fer menys que preguntar-nos què no hem entès, com podem tornar a situar el món al límit d’una nova guerra que pot esdevenir mundial i com des de les intel·ligències i espionatges més avançats no s’ha pogut preveure i evitar aquest conflicte sabent els desitjos imperialistes i de poder del líder rus. Milions ja d’ucraïnesos desplaçats en un èxode massiu sense precedents, bombardejos indiscriminats que provoquen morts i ferits entre població civil, i l’amenaça de les bombes nuclears sobrevolant el conflicte. Putin fa el que vol davant la impotència de la majoria de líders mundials i de la totpoderosa OTAN, que en nom de l’estabilitat i de la pau ha de mantenir posicions equidistants i donant suport indirecte a les demandes del president Zelenski. Els governs europeus es reorganitzen militarment davant d’aquest canvi de paradigma que evidencia les mancances en defensa i l’excessiva dependència energètica. El bloqueig contra Rússia hauria de ser total i asfixiar així l’economia del país, però la dependència europea de productes com el gas i petroli rus impossibilita accions més potents. I com a efecte directe a això l’increment de preus colpeja els més vulnerables. La benzina i el preu de l’electricitat pels núvols amb les conseqüències directes en la pobresa energètica. Tot plegat en una mostra de forta dependència que fa temps que s’hauria d’haver revertit en pro de la sostenibilitat i el medi ambient. Ningú s’ho imaginava, però són 17 dies de bombardejos, d’una guerra sense sentit, com totes.