El roaming o itinerància és el servei que et permet utilitzar el telèfon mòbil, quan et trobes fora de la zona geogràfica, on s’estableix habitualment el propi contracte de telefonia de referència. Aquest servei que enllaça un acord entre dues companyies fa que l’operadora d’acollida presta una connexió temporal a l’usuari visitant, anomenat roamer. Per a Andorra Telecom la prestació d’aquest servei, particularment als turistes o visitants, representa uns ingressos que no són menyspreables: l’any 2019 el roaming va suposar 30 milions de facturació, l’any 2020 van ser 19,7 milions i per l’any 2021, 18,8 milions, segons dades oficials de l’operadora andorrana. Aquests registres d’ingressos passen gairebé automàticament a les arques de l’Estat, ajudant a equilibrar el pressupost anual. Alguns consideren l’acció un impost encobert i altres ho entenen encertadament. Ens adonem que aquestes xifres són proporcionals a la quantitat de turistes que ens visiten i representen un indicador econòmic rellevant. Andorra es troba en plena negociació amb una UE que ha suprimit la facturació del roaming en tot el seu territori, per part de totes les operadores, neutralitzant el seu efecte a tots els ciutadans. Seria pueril pensar doncs que Brussel·les ens permetrà persistir en aquestes operacions des d’Andorra Telecom. En un nou i hipotètic escenari alliberat, l’operadora andorrana també haurà d’abaratir preus alineant-se al mercat internacional, ja que si no fos el cas s’haurà de ser molt patriota per no anar a contractar el mòbil a la Seu d’Urgell. Tenim dues males peces al teler.