Si heu provat d’obrir una empresa a Andorra sabreu que és una odissea digna de ser cantada pels rapsodes. En el cas que encara sigueu verges en aquest camp, si algun dia us decidiu a fer el pas apunteu-vos preventivament a ioga (o a boxa) per desestressar-vos. I és que l’aventura de crear una empresa és lenta, feixuga, absurda en alguns moments i, sobretot, altament burocratitzada. En alguns casos arribes a pensar que la lentitud d’una firma només es pot deure a la voluntat d’alguns de mantenir una parcel·la de poder en el si de l’administració, perquè sembla impossible que hom pugui trigar més d’un mes per revisar una sol·licitud de tres línies i donar-hi el vistiplau. I, a més, hi ha papers que van de Govern al comú i viceversa per fer-ho tot encara molt més complicat... Però la lentitud també la causen les entitats bancàries que alenteixen enormement el procés passant-se la pilota d’un departament a un altre i fent-te firmar una mà de papers que si te’ls llegissis (i els entenguessis) no només t’haurien de donar el títol d’economista, també estaries ja en edat de jubilació. Jo, que vaig obrir el compte d’empresa en una entitat de la qual ja era client, vaig haver de firmar un paperam de Déu (tot molt ecològic, sí) dient que no era australià i que no tenia calés als Estats Units... Ara diuen que s’ha agilitzat tot tant que en comptes de 122 dies en trigues 98 per obrir una empresa a Andorra. La mitjana dels països de l’OCDE és d’uns nou dies i a Espanya, que són els reis de la ineptitud i la lentitud, 13! Potser ens ho haurem de fer mirar, no fos cas que la diversificació econòmica estigui esperant a la pila de firmes pendents d’alguna taula de Prat de la Creu...