Fa uns dies vaig haver de fer una transferència de diners del Principat d’Andorra al Regne d’Espanya. (Bé, per ser més precisos, d’Encamp a la Seu.) I la broma em va sortir per 56 euros, el que jo en dic una estafa amb tots els ets i uts. Pensin que amb això puc comprar-me gairebé quatre llibres, parir-me un bon sopar o omplir un terç de dipòsit del Panda. Malauradament, però, són uns calés malgastats en un xicot molt amable que des de l’altra banda del telèfon va fer tres o quatre clics per autoritzar-me a enviar-me els meus propis diners entre els meus comptes personals... Els lectors més desperts ja hauran considerat que soc idiota per haver-me avingut a regalar els duros així pel morro i fer-ho públic per a poder ser objecte de tota mena de befes. De fet, en el seu dia ja vaig fotre el crit al cel a les xarxes, i immediatament molts em van preguntar per què no havia agafat els bitllets en mà i els havia portat jo mateix. El cert és que aquesta operació l’havia fet físicament uns quants dies abans i creguin-me que entre la retirada de diners, el trajecte a la Seu (el d’anada i el de tornada) i la soporífera espera a l’oficina per a ser atès vaig acabar-ne fins a la soca dels ous. A més, tenia altra feina a fer que no perdre el temps fent cua... Pensava que amb això de les transferències SEPA els nostres estimats bancs deixarien d’atracar la població, però es veu que no, o com a mínim el meu, al qual no posaré més verd del compte... Però això no em tornarà a passar, perquè gràcies a la bona gent del món vaig saber de l’existència d’aplicacions que permeten fer el mateix per quatre xavos. Així que ja ho saben, si no volen ser estafats pel seu banc, preguntin abans.