L’apreciat Jean Michel Rascagneres escrivia aquest dimecres en el seu espai d’opinió d’aquest Diari sobre la dicotomia democràcia i economia que, segons ell, s’havia constatat en la reacció de determinades empreses d’Occident a la invasió russa d’Ucraïna. Des del meu punt de vista, a l’article del cònsol menor encampadà li falta esmentar dos altres conceptes: el problema no és la dicotomia que es pugui crear entre democràcia i economia, sinó la síntesi que representen el neoliberalisme i la globalització com a model econòmic, als quals Occident es va lliurar des de principi dels anys setanta del segle passat. La globalització no necessàriament ha de ser dolenta en si mateixa, al cap i a la fi la història de la humanitat està plena de processos d’expansionisme i dinàmiques comercials. Però posada en pràctica des de la concepció neoliberal, on s’imposa una organització basada en el mercat total, sense límits ni equilibri, on només hi mana el diner, el que provoca és la reducció de la democràcia a la seva mínima expressió. La crisi del 2008 ens va donar nombrosos exemples: caps de Govern, primers ministres, fulminats dels seus càrrecs substituint-los, sense passar per les urnes, per tecnòcrates nomenats a dit pels grans poders econòmics. O les reformes que alguns estats europeus van haver de fer de les seves lleis marc, sense votar-les els ciutadans, per permetre rescatar la banca. En definitiva, que no tot és tan senzill com assenyalar dues marques comercials, sinó que hem de saber veure més enllà per analitzar la complexitat de la societat que hem creat i el sistema que la sustenta.