Tot va començar quan aquella serp va portar una poma i va dir... prova, ell es deia Adam i segurament que a ella l’anomenaven Eva. La ciència, la biologia i la genètica van establir dos sexes, dos gèneres. Els estudiosos posteriorment han il·luminat els comportaments i les actituds socials i ens adonem que l’ésser humà pot desmultiplicar-se, segons les tesis publicades pels experts, en un centenar de gèneres. Ens centrarem però en l’última sessió del Consell General, on s’aprova i cito: “la llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i la no-discriminació entre homes i dones”, o sigui que tornem amb naturalitat al sistema binari. Jo naïf, em pensava que la Constitució del 1993 ja ho deixava ben diàfan i que el Codi Penal ja castigava delictes atroços com la violació, des de la dècada dels 90 del segle passat. Els parlamentaris però, en una rauxa demostrativa del “políticament correcte”, han enfonsat el clau fins a la cabota, edulcorant un remember, en una sessió de Consell General que alguns exageradament sobrats qualifiquen d’històrica i emotiva. Val a dir, en honor a la veritat, que aquesta llei aporta també certes novetats inquietants, com seria la qüestió de la imposició de les quotes obligatòries en algunes organitzacions. Soc políticament incorrecte si ho considero un menyspreu per a la dona? Sempre he cregut en una evidència: la meritocràcia és un element independent dels sexes i dels gèneres, i la igualtat d’oportunitats a Andorra ja existeix des de la més tendra infància, en la matèria en què s’ha volgut legislar.