Sant Julià de Lòria podem estar contents, ens han donat un premi. Un institut de turisme sostenible anomenat Biosphère ens ha concedit una certificació com a destí turístic sostenible, que garanteix l’equilibri en àmbits econòmics, socioculturals i mediambientals. Fins aquí, tot molt correcte. Però sentint les paraules que ha dedicat al premi el nostre cònsol major: “L’acció s’emmarca en un pla global de comerç que ens aporta tenir un full de ruta”, he de confessar que m’ha entrat una mica el riure. Convidaria el nostre cònsol a fer un tomb de punta a punta del poble, tampoc trigarà gaire, es pot fer en un quart d’hora. Això sí, trigarà una mica més si es dedica a anar anotant en una llibreta tots els comerços que estan actualment tancats, sobretot a la part alta del poble (el mal anomenat Bronx). Trigarà una mica més si es dedica a anar pensant per què aquests locals estan tancats... A Sant Julià no volem premis, volem turisme. I aquest turisme que volem no és que ens l’aporti precisament Naturland. Si al fet de pretendre un turisme sostenible li dediquem obres, places noves, parcs infantils nous, noves voreres... anem per bon camí. Si al fet de pretendre un turisme sostenible li oferim una manca total de comerç, no anem pel bon camí. Tampoc em serveixen de gaire les explicacions que “la certificació obtinguda s’emmarca de fet en un pla parroquial relacionat amb el comerç”. Un poble tranquil, fins i tot sostenible, segur que ho som, però el que resulta evident és que som un poble sense turisme. A l’institut de turisme sostenible que ens ha donat el premi, crec que li sobra la paraula turisme.