Les institucions i parapúbliques andorranes van tenint la màxima cura de complir amb rigor la Llei d’igualtat de gènere, recentment aprovada pel parlament andorrà. Els recents nomenaments a la CASS, independentment dels mèrits que comparteixo personalment, ja encaixen perfectament en aquesta nova filosofia feminista oficial. Diumenge, la primera volta de les eleccions a la presidència de la República francesa ens deixa un cartell anunciat d’un duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen per d’aquí a quinze dies. Si som pragmàtics, una vegada descobertes les aliances que es pactaran, sembla gairebé inevitable que el president Macron repetirà mandat després d’una ajustada i treballada lluita. No obstant això, mai havia estat tan propera i real la possibilitat de disposar a Andorra d’una dona Copríncep. De fet, un nou escenari hipotètic i improbable de caps d’Estat, amb Marine Le Pen pel costat francès, si fos el cas, compliria taxativament i fil per randa la recent Llei d’igualtat de gènere, concretament en l’apartat de les quotes. Si es compleixen els pronòstics, però amb Emmanuel Macron refermant-se com a Copríncep, no tinc cap dubte que les feministes de guàrdia, que van seguir i controlar en rigorós directe el desenvolupament i la votació d’aquesta llei qualificada d’històrica com a públic privilegiat al galliner del Consell General, s’esvalotaran i elevaran contundentment les seves queixes i demandes als jutjats corresponents, la qual cosa situaria Andorra en conflicte i en confrontació, en els tribunals internacionals en matèria de dret comparat.