El dilluns de Pasqua Florida representa la fi de la Setmana Santa per als cristians, quan Jesús va sorgir en el Camí de Jerusalem, després de la seva resurrecció. Aquest és un miracle a mitges, o més ben dit un miracle previst cada any a la primavera i que no falla mai. No voldria equivocar-me, però semblaria que la pandèmia ja està expirant amb les seves últimes fuetades. Tot i així han estat uns anys que han deixat un panorama desolador, colpejant empreses i particulars, en què els Estats han esmerçat les ajudes, esgarrapant els fons de les reserves de les seves respectives tresoreries que caldrà inevitablement equilibrar. El Cap de Govern ja ens va advertir en el seu discurs duríssim per realista de la Diada de la Constitució, en el qual ens advertia de l’aplicació de retocs en el sistema tributari vigent. El Ministre Portaveu, a l’ensems titular de Finances, ja ens avisava d’un eixamplament a la base de l’Impost de Societats, aplicant-ho a totes les empreses que declarin beneficis en el seu resultat. M’imagino que la reforma no acabarà aquí i que algun dimecres que altre ens aniran destil·lant més recados. El conflicte bèl·lic russoucraïnès, independentment de les desgràcies humanes, també afegeix una desfeta econòmica amb un encariment de la vida a tots els nivells. Finalment el BCE avisa tímidament que a la tardor inflarà els tipus d’interès, amb tot el que representa en els préstecs i les hipoteques indexats tots amb l’euríbor. Em voldria equivocar però tant els cristians com els infidels necessitarem més d’un miracle per tirar endavant el carro en aquest món convuls.