És un clàssic quan arriben aquestes dates, tothom s’apressa a fer recomanacions de lectures i, per tant, de compra de llibres, que d’això va fonamentalment el dia de Sant Jordi per a joia de llibreters, editorials i escriptors. Però no només per a ells, sinó per a tots els consumidors que observem com aquests dies els prestatges s’omplen de novetats, tantes que ens és impossible abastar-les totes en tan poc temps i t’obliga a pair-les lentament compaginant amb d’altres lectures que ja arrossegues o que van sortint durant l’any. Per això s’agraeix que hi hagi escriptors i editorials, normalment els més consolidats, que avancin (o endarrereixin) la publicació dels llibres a d’altres dates no tan properes a Sant Jordi per evitar que l’empatx els engoleixi. Enguany hem tingut diverses mostres del que dic que m’han permès deslliurar-me, en part, d’un estat d’angoixa per no arribar a totes les lectures. Ja em perdonarà l’Iñaki, per exemple, de qui no he llegit la seva obra fins fa ben poc, coincidint amb el Dictat Nacional, quan mig Andorra (i part de l’estranger) ja se l’havia llegit i fins i tot el meu germà, que és i viu a Vilanova, m’explicava la seva lectura. No és altra cosa que el plaer de llegir, aquell que no et deixa indiferent cada vegada que t’hi submergeixes, en el qual trobes nous mons que desconeixies –ja siguin reals o irreals–, que deixes de ser qui eres per transformar-te en una nova persona quan tanques la contracoberta... i encara que a algú li pugui semblar carrincló, no hi ha dubte que gaudir de la lectura t’enriqueix el coneixement, però sobretot l’ànima. Llegiu, però feu-ho sense empatxar-vos.