En dies plujosos com el d’avui sentim l’olor d’herba humida que omple els camps. Les gotes colpegen suaument l’asfalt per formar rierols d’aigua pendent avall serpentejant. El despertar endevina alguns rajos de claror que s’escolen entre els núvols. Una munió de gent corre amunt i avall omplint els carrers sota els paraigües de colors o busquen refugiar-se de la pluja insistent darrere els vidres d’un bar amb una bona tassa de cafè fumejant entre les mans. Formigueig de persones que fullegen amb delicadesa les pàgines dels milers de llibres amb olor de nou. La cultura que per un dia ho envaeix tot i s’erigeix com a preuat tresor. L’anar i venir incessant de famílies, els nens saltant en pacs i jugant a pilota en un racó.
I els grans protagonistes, els escriptors, sortint per unes hores dels seus preuats amagatalls, on durant l’any busquen la tranquil·litat del retir per deixar volar la seva fantasia i escriure les històries més increïbles només amb el soroll que provoca el tecleig de l’ordinador o l’olor de tinta sobre el paper. Signant exemplars, somrient mentre contemplen les extenses cues que es fan per veure’ls, de vegades incrèduls, altres satisfets, per aconseguir un autògraf que personalitzi l’experiència de la lectura. I així esvaeixen el misteri que oculten darrere un nom imprès, de vegades un pseudònim sobre les tapes d’un llibre, que els permet refugiar-se en l’anonimat i exhibir-se només a través de les pàgines dels seus exemplars, plenes d’entre línies.