El principal entrebanc per a la lectura és la manca de temps. Mentida –et dius–. I tanmateix, la pila dels pendents creix cada dia que passa, i després de Sant Jordi, l’esvoranc entre ganes i possibilitat es fa gairebé insalvable. El principal entrebanc per a la lectura és una vida massa dispersa que defuig de la calma que necessita la lectura. O potser tampoc. Però aquella mitja hora tonta en què hauries enllestit un parell de capítols de l’Austen te la passes al Candy Crush, perquè vas tan cansada que submergir-te en qualsevol mena d’estímul intel·lectual es fa inassolible. Potser el cap de setmana, potser a l’estiu, i si no al setembre, quan plogui, quan nevi, o mai. El principal entrebanc per a la lectura és la literatura mediocre. Aquella que no és prou dolenta per deixar-la estar sense miraments i t’encalla a la pàgina vint-i-cinc amb un cert rau-rau, especulant què passaria si a partir del punt que et rendeixes va i resulta que millora. El principal entrebanc de la lectura són les llistes inacabables de les obres imprescindibles de l’any, perquè generalment ni són les millors ni les que més t’agraden, però és clar, qui té avui una llibretera de capçalera? Qui et diu que una llista té res de bo quan qui les fa ni tan sols ha llegit més que la ressenya de la coberta? El principal entrebanc de la lectura, però, acaba sent la manca de curiositat. Vivim un moment dolç a Andorra: en què floreixen les editorials, es multipliquen els autors, les propostes i les presentacions. Potser ha arribat l’hora de deixar-se portar i llegir més, perquè un dia de lectura mai serà un dia perdut.