Vaig acabar el Sant Jordi esbroncat. I no per un lector emprenyat ni per algú que esperés una rosa de part meva sense sort; ans per una agent de circulació de la capital que no va entendre que un cop acabada la festa cal recollir. Sí, encara que pugui sorprendre, els llibres no els deixem a les parades d’un any a l’altre, els pleguem i els tornem a llòbrecs magatzems d’on alguns no tornen a sortir mai més. Doncs bé, en l’acte de recollir els llibres vaig aparcar el meu cotxe el més a prop possible, per evitar d’esllomar-me carregant caixes com un camàlic. (Ja els puc dir que si volen sospesar el pes de la cultura el millor és aixecar de terra una bona caixa de llibres!) A mig executar la feina, tanmateix, ja vaig veure un jec reflectant que s’aproximava amb rapidesa i que, com no podia ser d’altra manera, venia a alliçonar-me amb males formes sobre la poca idoneïtat del meu aparcament. Que si ha de passar per aquí una ambulància, què?, em va dir. Ja us puc dir que l’ambulància prou la necessitava jo, fet una pelleringa de cansat com estava... L’únic que se’m va acudir respondre va ser que si m’ajudaven a descarregar, ella i un company seu amb millor savoir-faire, acabaríem abans. Llavors sí que vam passar de les brases al foc i de poc que no m’emmanilla allà mateix. Sort que al final algun passavolant ens va ajudar i tot va quedar en no res més enllà d’una mica de lumbago. I arribats a aquest punt jo em pregunto per què hi ha qui (sense generalitzar) duent un uniforme perd les formes i el món de vista... Si hom treballa per un servei públic, no cal intentar ser comprensiu i ajudar en comptes de fotre una bronca com si fossis el pare de la criatura?