Gràcies al cas del Tribunal de Corts inhibint-se en l’ús de la llengua oficial a l’hora de dur a terme un judici perquè els acusats deien no entendre el català, hem sabut que aquesta és una pràctica més o menys habitual, o això ens han explicat des dels mitjans de comunicació. És a dir, i sobti la paradoxa, en els diferents estaments de la justícia andorrana semblaria, per les informacions que rebem, que s’està vulnerant la legalitat lingüística. Motius econòmics, diuen, ja que els costos d’un intèrpret jurat són molt elevats i la Justícia andorrana no s’ho pot permetre. Sobti una altra paradoxa, un poder tan fonamental d’un estat de dret com és el judicial deixa fora de circuit, i fins i tot de sentit, que al país hi hagi persones que es dediquen a l’honorable feina de traductor jurat. Els està dient literalment que es busquin la vida en una altra feina.
Tenim molta sort a Andorra de ser un estat en el qual conviuen multiplicitat de llengües i que els nostres infants, si són acurats en l’estudi, poden acabar amb els coneixements de quatre llengües. Però també és cert que en l’ús social algunes tenen més fortalesa que d’altres, i entre aquestes darreres precisament no hi és la nostra, per la qual cosa cal protegir-la. Protegir-la no vol dir altra cosa que complir la llei, que la normativa ja la tenim. Però si de la legalitat vigent ja ni tan sols en fan cas els estaments judicials, potser voldrà dir que som al final del camí. M’hauria agradat escoltar l’opinió al respecte del president del CSJ i de si veu necessari o no fer un gir en aquesta pràctica de substitució lingüística.