La pandèmia, la guerra russoucraïnesa, amb les seves conseqüències, han deixat molt tocada l’economia global. Un increment de preus brutal en tots els subministraments i en tots els sectors afecta dolorosament tota la ciutadania, que veu el seu poder adquisitiu sensiblement minvat. A Andorra, el Govern, després de consultar la CEA, ha reaccionat i imposarà a les empreses uns augments dels salaris sense precedents, per ajudar les economies domèstiques a trobar la pedra filosofal. Aquesta decisió comportarà per al teixit empresarial un esforç xifrat aproximadament de setze milions d’euros. Cal esperar doncs, automàticament, un encariment dels productes i serveis empresarials, per pal·liar un imminent augment de costos. Els sindicats estan enfadats perquè no van ser convidats a les converses de primera mà, i doncs tampoc van sortir en una foto cobejada. De fet ara consideren aquesta acció insuficient i ho han fet saber en les manifestacions d’aquest primer de maig. De retruc, la CASS percebrà via cotitzacions l’augment d’ingressos proporcionals pertinents, quan la demografia tampoc l’ajuda, amb una notícia preocupant: “Les dones d’Andorra són les que tenen menys fills del continent, amb una mitjana de 0,97 fills per mare.” La mancança conjuntural però recurrent d’habitatge de lloguer imposa també un encariment d’aquest bé de consum, que a vegades es transforma en un producte financer, sotmès a l’especulació dels mercats. El Govern fa equilibris intentant acontentar justament la massa salarial, però sempre actuant amb clau electoral, objectiu desembre del 2022.